|
|||||
| Lema nacional: Cap1 | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Danès2 | ||||
| Capital | Copenhaguen 55° 43′ N, 12° 34′ E |
||||
| Ciutat més gran | Copenhaguen | ||||
| Govern | Monarquia constitucional Margarida II Anders Fogh Rasmussen |
||||
| SuperfÃcie - Total - Aigua (%) |
43.094 km² (131è3) 1,6%3 |
||||
| Població - Estimació 2007 - Cens - Densitat |
5.447.084 (70è3) - 126 hab/km² (62è3) |
||||
| Moneda | Corona danesa (DKK) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
CET3 (UTC+1) CEST3 (UTC+2) |
||||
| Consolidació |
Cap a l'any 980 | ||||
| Himne nacional | Der er et yndigt land | ||||
| Domini internet | .dk3 | ||||
| Codi telefònic | +453 |
||||
| Gentilici | Danès, danesa | ||||
| 1 Lema de la Reina: Guds hjælp, Folkets kærlighed, Danmarks styrke (danès: L'ajuda de Déu i l'amor del poble són la força de Dinamarca). 2 Cooficial amb el grenlandès de Grenlà ndia i el feroès de les illes Fèroe, a més de l'alemany. |
|||||
Dinamarca és un estat del nord d'Europa, el més petit dels països escandinaus.
Està format per la penÃnsula de Jutlà ndia i diverses illes (les principals: Sjælland, Fiònia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Polònia). Té una única frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i està envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i Bà ltic (al sud-est). L'estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutlà ndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'Øresund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Suècia.
A més a més, són possessions daneses les illes Fèroe a l'Atlà ntic Nord i Grenlà ndia al nord-est d'Amèrica, les quals gaudeixen d'una à mplia autonomia.
Taula de continguts |
edita PolÃtica
El sistema de govern és la monarquia constitucional i la seva constitució fou promulgada el 1953. El poder legislatiu correspon conjuntament al rei i al Folketing (parlament), tot i que, per a ésser và lida, cada llei ha d'anar signada pel rei i almenys per un ministre, que és qui en té la responsabilitat.
El Folketing és compost per 179 membres (incloent-n'hi dos de Grenlà ndia i dos més de les illes Fèroe), tots els quals són elegits cada quatre anys per sufragi universal i pel sistema proporcional. El poder executiu correspon al rei i als seus ministres, que són nomenats pel Folketing, i que no poden restar en funcions si el parlament els retira la confiança. Dinamarca pertany a la Unió Europea des de 1973 i utilitza la corona danesa com a unitat monetà ria. També és membre de l'ONU, del Consell Nòrdic, de l'OTAN, de l'OCDE i del Consell d'Europa.
edita Subdivisió administrativa
Dinamarca és dividida en 13 comtats (amter, singular: amt), i 270 municipis (kommuner, singular kommune). Tres municipis tenen estatut de comtat - Copenhaguen, Frederiksberg, i Bornholm. La propera Reforma Municipal Danesa reformarà els comtats amb cinc noves regions i reduirà el nombre de municipis a 98. Els nous municipis assoliran la majoria de les responsabilitats dels actuals comtats. La majoria dels nous municipis tindran una població superior als 20,000 habitants. Aquesta reforma entrarà en vigor l'1 de gener del 2007.
- Copenhaguen (København) (municipi)
- Frederiksberg (municipi)
- Copenhaguen (København)
- Frederiksborg
- Roskilde
- Seeland Occidental (Vestsjælland)
- Storstrøm
- Fiònia (Fyn)
- Jutlà ndia Meridional (Sønderjylland)
- Ribe
- Vejle
- Ringkjøbing
- Viborg
- Jutlà ndia Septentrional (Nordjylland)
- Aarhus (Ã…rhus)
- Bornholm (municipi regional)
edita Geografia
Dinamarca és formada per dues parts: la penÃnsula de Jutlà ndia, que forma part del continent, i l'arxipèlag, les illes més importants del qual són la de Fiònia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quilòmetres més cap a l'est, la de Bornholm. Aquest arxipèlag, situat entre la penÃnsula de Jutlà ndia i la d'Escandinà via, és separat de les penÃnsules i les illes entre elles per cinc estrets: Skagerrak, Kattegat, Sund, Gran Belt i Petit Belt.
Dinamarca forma part de la gran plana bà ltica que comprèn també la plana sueca i la plana alemanya, que en els perÃodes glacials fou recoberta pel glaç. L'enfonsament posterior que donà naixement a la Bà ltica, bé que fragmentà l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el carà cter fÃsic unitari. El relleu fou gastat pel glaç i és pla; hi ha un gran nombre de llacs i d'estanys i força torberes. El punt culminant és el Møllehøj, (170,86 m alt), Yding Skovhøj, (170,77 m alt), Ejer Bavnehøj, (170,35 m alt), Himmelsberg (147 m alt). A la meitat occidental de Jutlà ndia el sòl és constituït per sorra i còdols que portà l'aigua procedent de la fosa del glaç, i és una regió poc fèrtil; és coberta de landes i únicament és utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regió, la costa és baixa, rectilÃnia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutlà ndia i a l'arxipèlag, que són a la part central de l'antiga glacera, el sòl és recobert d'una argila molt fèrtil i apta per al conreu. La costa és baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca.
Els rius són curts en llur majoria i de dimensions més grans a la penÃnsula de Jutlà ndia, els quals desguassen a la mar del Nord, llevat del Gudena, principal riu danès, que ho fa a l'estret de Kattegat. La vegetació natural és el bosc de fullatge caduc
edita Demografia
Té una elevada densitat de població (126 h/km²), la més alta dels països escandinaus, com també ho és el grau d'urbanització (86%). La seva capital és Copenhaguen, i les ciutats principals són Århus, Odense i Ålborg. Ètnicament, la població és molt homogènia, ja que el 90% del total és danesa. L'Església evangèlica luterana, religió oficial, és professada pel 83% de la població (2006). La llengua oficial i majorità ria és el danès.
edita Vegeu també
edita Enllaços externs
| Portal UE | Unió Europea (UE) |  |
|---|---|---|
|
Estats membre: |
||
 Croà cia |  Turquia |
||
 República de Macedònia (FYROM) |
||
 Albà nia |  Bòsnia i Hercegovina |  Kosovo |  Montenegro | .svg){kind=small} Sèrbia |
||
|
|
 |
|---|---|
Albà nia |  Alemanya |  Andorra |  Armènia2 |  Àustria |  Azerbaidjan1 | .svg){kind=small} Bèlgica |  Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | .svg){kind=small} Bulgà ria |  Ciutat del Vaticà | Croà cia |  Dinamarca | .svg){kind=small} Eslovà quia | .svg){kind=small} Eslovènia |  Espanya | .svg){kind=small} Estònia | .svg){kind=small} Finlà ndia |  França | .svg){kind=small} Geòrgia1 |  Grècia |  Hongria |  Irlanda |  Islà ndia |  Ità lia |  Kazakhstan1 | Kosovo |  Letònia |  Liechtenstein |  Lituà nia |  Luxemburg | .svg){kind=small} Malta |  Moldà via | .svg){kind=small} Mònaco | Montenegro |  Noruega |  Països Baixos |  Polònia |  Portugal | .svg){kind=small} Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | .svg){kind=small} República Txeca |  Romania | .svg){kind=small} Rússia1 |  San Marino | Sèrbia |  Suècia |  Suïssa | Turquia1 |  Ucraïna | .svg){kind=small} Xipre2 |
|
| 1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogrà ficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
| Consell Nòrdic | |
|---|---|
| Dinamarca | Finlà ndia | Islà ndia | Noruega | Suècia |
|
Membres Associats:  Illes Åland |  Illes Fèroe | | Grenlà ndia |
|